OVELLA RIPOLLESA

 

Característiques genèriques:

La raça ripollesa presenta exemplars de proporcions allargades, i grandària mitjana, amb una pigmentació molt característica al cap i extremitats. Llana extrafina, amb una cua llarga, sovint acabada en colze.

El velló, blanc, apareix al tronc i al coll, deixant al descobert el cap i les extremitats fins als genolls i garrons. En animals adults també el ventre queda descobert.

El pes pot oscil·lar entre els 45 i els 60 quilos en les femelles, i entre els 65 i els 85 en els mascles, aquesta variabilitat depèn de la zona. L'alçada és d'uns 67 cm en les femelles i 72 en els mascles.

És una raça rústica, fet que permet una adaptació al medi. S’adapta perfectament a diferents sistemes d’explotació (transhumància, extensiu i semiextensiu). Això fa que sigui molt apta i rendible, amb moltes possibilitats productives, tot i que es destina bàsicament a la producció càrnica. Permet la cria de xais a qualsevol època de l'any.

Origen:

Encreuament de l’ovella tarasconesa que poblava antigament els Pirineus Centrals amb oví transhumant de la raça merina, procedents del sud d'Espanya i del Rosselló, arribat a la zona fa segles. Inicialment va estar força aïllada per raó de situació geogràfica i va donar lloc a diferents topotips, que s’han anomenat segons la seva procedència: ovella berguedana, caralpina (o queralpina), muntanyola, de Pardines, pirinenca, de Sant Hilari, del Serrat, solsonenca o vigatana.

Distribució geogràfica:

La majoria dels ramats es localitzen al nord-oriental de Catalunya, ocupant principalment les comarques de la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, Osona, la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

Des de les zones pirinenques s’ha anat desplaçant i ha arribat fins a les comarques tarragonines, on està més influenciada per altres races espanyoles.

Situació actual:

Actualment està classificada al Catàleg Oficial de Races com a raça de foment, en base al cens d’animals.

Al llibre genealògic només hi ha registrades 6.240 femelles i 260 mascles, repartits en 15 explotacions, i pel cens, fa pensar que caldria classificar-la com a raça en perill d’extinció.

Enllaços: